1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard.
La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua.
Ejemplos: L' italià estàndard deriva de la variant geogràfica utilitzada en Florència i no del dialecte romà. L'alemany estàndard no es basa en una ciutat o regió específiques sinó que ha estat desenvolupat en un procés que va durar diversos centenars d'anys, durant els quals els escriptors van intentar expressar-se de forma tal que poguessin ser compresos en una àrea el més extensa possible.
Comentarios
Publicar un comentario