Prejudicis

Abans de llegir 

 Llegiu habitualment els articles d’opinió dels diaris? 

 Us agrada algun columnista en particular?

 Llegiu el títol de l’article. Quins prejudicis us sembla que pot elogiar l’autor? 

Prejudicis 

Lectura (...) 

Tots tenim prejudicis. I els tenim perquè ens són necessaris per gestionar la realitat. Si veiem algú amb ulleres estil John Lennon, cabells llargs i flors al cap, pensarem: “És un hippy”. Tothom sap, més o menys, què pensen els hippies i amb aquesta informació prèvia ens serà més fàcil adequar les opinions mútues i socialitzar-nos amb ell. Podria ser que aquell hippy en concret fos un poli de la secreta, d’acord. Però en principi les probabilitats juguen a favor nostre. Quina ideologia política li adjudicaríem a un individu que se’ns presenta amb un litre de gomina als cabells? El drama del prejudici és que tendeix a desbordar-se. Fa poc vaig descobrir que a Madrid consideren les ulleres de pasta negra pròpies de catalans. Suposo que per les d’en Buenafuente i Artur Mas. És a dir, que amb dues persones, només dues, n’hi ha prou per usurpar la identitat de set milions. I pel que fa als escriptors, per citar un col·lectiu, tothom sap que tenen una vida bohèmia, dispersa i esbojarrada. És inútil que vostè pregunti: “Si Jaume Cabré es passés el dia de bar en bar, d’on hauria tret el temps per escriure 1.000 pàgines de pura excel·lència?” El prejudici és més resistent que qualsevol plaga. Tinc un amic que va ser pertorbat per l’arribada d’un nou veí, que es passava el dia posant música de salsa, reggaeton, merengue i amargue, a tot volum i a qualsevol hora. El meu amic va concloure que els centreamericans són uns mal educats. El prejudici és més cec que l’amor: un dia el meu amic va descobrir que el seu nou veí era natural d’Ocata (Maresme). ¿Va modificar el seu criteri sobre els immigrants? Gens ni mica. Un dia el veí es va aparellar amb una noia natural de Comayagua, Hondures. La noia, ves per on, odiava la salsa, l’amargue, el reggaeton i qualsevol expressió musical centreamericana, així que a partir d’aquell dia es van acabar les molèsties del meu amic. ¿Va canviar la seva opinió sobre els immigrants de Centreamèrica? No. Segons el meu amic la noia de Comayagua, Hondures, era una excepció. El prejudici és més fidel que l’amor.

 (...) Sánchez Piñol, Albert. «Elogi del prejudici». Ara (24 setembre 2011) [Fragment]. També disponible en línia a http://www.ara.cat/premium/opinio/Elogi-delprejudici_0_560343969.html [Consulta: 25 maig 2013].

1 Esteu d’acord amb l’autor que alguns prejudicis ens poden ajudar a gestionar la realitat i socialitzar-nos millor amb altres persones? 

O més aviat sou dels que penseu que les aparences enganyen? { Com respondríeu a la pregunta que fa l’autor al final del primer paràgraf? Per endevinar-ho, n’hi ha prou només amb la pista que ens dóna, els cabells molt ben pentinats amb gomina?

 Quines altres característiques, segons el prejudici, tindria aquesta persona? Com aniria vestit? Parlaria d’alguna manera especial? Esteu d’acord que tothom sap més o menys què pensen els hippies? Què diríeu vosaltres què pensen? 

Recordeu com és el famós lema sobre la guerra? Una pista «Fes ... i no ...». 

Com són les ulleres «estil John Lennon»? L’autor ens parla d’un prejudici associat a un col·lectiu de persones d’una determinada procedència geogràfica. Podríeu posar altres exemples de prejudicis associats a col·lectius determinats: oficis, dones o homes, països d’origen, etc.? 

Què es diu dels catalans, per exemple? 

Sabeu qui són l’Andreu Buenafuente i l’Artur Mas? Vosaltres també hauríeu fet alguna associació entre els dos personatges? Penseu que tenen coses en comú o els veieu molt diferents? 

Coneixeu alguna persona que porti ulleres de pasta negra? És de Catalunya? L’autor conclou que «el prejudici és més fidel que l’amor». Què vol dir amb això? Penseu que ens costa massa canviar les nostres opinions?

 Podem eliminar els prejudicis? O bé si hi hem de conviure, convé que tinguem consciència que són falses generalitzacions?